Dret Català
  Revista per a l'Anàlisi del Dret Nº3 2019   ISSN 1698-739X Contactar Inici Abogares
  Direcció: Joan Egea Fernández, Josep Ferrer Riba   Coordinació: Albert Lamarca i Marquès
   
  Doctrina / Actualitat   Els més llegits / Tots / Aquesta edició 3.19 / Històric
 
3.13  
Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (octubre-novembre 2012)
Miriam Anderson 19/07/2013

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de 10 d’octubre i de 28 i 29 de novembre de 2012

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 10 d’octubre de 2012 (la propietat horitzontal com a règim imperatiu quan els elements que se segreguen comparteixen amb l’edifici molt més que el sòl o les parets mitgeres), 28 de novembre de 2012 (establiment d’una prohibició de disposar sobre béns propis) i 29 de novembre 2012 (la impugnació d’una qualificació positiva no té cabuda al recurs governatiu).

Descarregar PDF (ca)  / Enviar

2.13  
Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (juny-juliol 2012)
Miriam Anderson 25/04/2013

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de 29 de juny i de 19 i 26 de juliol de 2012

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 29 de juny de 2012 (manca d’exoneració expressa de la necessitat de cèdula d’habitabilitat en la transmissió d’un habitatge usat), 19 de juliol de 2012 (denegació d’inscripció de la renúncia a quota indivisa en comunitat ordinària) i 26 de juliol 2012 (dret aplicable a la renúncia d’un fideïcomissari de residu i conseqüències de la renúncia).

Descarregar PDF (ca)  / Enviar

 
 
2.13  
La successió intestada dels parents col·laterals al Codi civil de Catalunya
Jaume Tarabal Bosch 25/04/2013

En aquest treball s’estudia la regulació catalana de la successió intestada dels parents col·laterals (arts. 442-9 a 442-11 CCCat), tenint ben present que és fruit d’una tensa evolució. L’objectiu és justificar-ne les peculiaritats, resoldre’n les dificultats interpretatives i valorar les opcions de política jurídica que se’n trasllueixen.

Descarregar PDF (ca)  / Enviar

2.13  
L’aplicació del dret supletori i la regulació de la prescripció en el Codi civil de Catalunya
Santiago Espiau Espiau 25/04/2013

El present treball estudia la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya constituïda per les sentències de 26 de maig i de 12 de setembre de 2011. Coincideix amb la tesi d'aquestes sentències que l'aplicació de la regulació catalana en matèria de prescripció no exigeix que la institució que origina les pretensions susceptibles de prescripció estigui regulada pel dret civil català i proporciona arguments que la reforcen. En canvi, critica raonadament la tesi d'aquestes mateixes sentències segons la qual l'aplicació supletòria de les disposicions del Codi civil català, com a dret comú, solament procedeix respecte de les normes del dret propi de Catalunya. La conclusió a la qual arriba el treball és que aquestes disposicions –i, entre aquestes, les que regulen la prescripció– s'apliquen supletòriament a qualsevol llei –estatal o catalana, de dret públic o de dret privat¬– aplicable a Catalunya que precisi recórrer al dret comú per integrar o completar el seu contingut.

Descarregar PDF (ca)  / Enviar

 
 
1.13  
Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (abril 2012)
Miriam Anderson 29/01/2013

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de 13, 16 i 18 d’abril de 2012

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 13 d’abril de 2012 (suspensió d’inscripció de segregació antiga per manca de llicència administrativa actual), 16 d’abril de 2012 (validesa de la notificació de la qualificació al notari per telefax – i manifestació sobre el caràcter familiar o no de l’habitatge) i 18 d’abril de 2012 (suficiència de l’informe tècnic que acredita que l’habitatge podrà obtenir la cèdula d’habilitat després de l’execució d’obres de rehabilitació, malgrat la manca de visat).

Descarregar PDF (ca)  / Enviar

4.12  
Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (desembre 2011- març 2012)
Miriam Anderson 26/10/2012

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de 27 de desembre de 2011, 5 i 16 de gener, 24 i 28 de febrer i 12 de març de 2012

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 27 de desembre de 2011 i 24 de febrer de 2012 (inscripció de divisió horitzontal sense llicència urbanística en edificis antics), 5 de gener de 2012 (adjudicació en pagament d’un habitatge entre dues societats sense cèdula d’habitabilitat), 16 de gener de 2010 (exercici d’una opció de compra: cancel•lació de càrregues posteriors), 28 de febrer de 2012 (repudiació d’herència en representació dels fills menors, amb consentiment dels parents propers, i posterior acceptació del cònjuge vidu, representant dels menors) i 12 de març de 2012 (manca de cèdula d’habitabilitat, destinació incerta de la finca i ruïna no acreditada).

Descarregar PDF (ca)  / Enviar

 
 
4.12  
Àmbit material i límits de l'exercici del dret de retenció en la codificació civil de Catalunya
Antonio Evaristo Gudín Rodrí­guez-Magariños 29/10/2012

Referència a la incidència dels aspectes processals

El dret de retenció s'ha mostrat fins ara com una garantia purament comminatòria dirigida a remoure la voluntat d'incomplir del deutor, però, sense que aquesta força intimidatòria estigui orientada a la satisfacció d'un concret interès. Contràriament, el dret de retenció en l'ordenament civil de Catalunya, seguint les directrius del modern dret de garanties, ha pretès constrènyer aquests aspectes purament comminatoris i ha donat pas a la constitució d'una garantia legal preconstituïda què, com tot dret de configuració legal, exigeix la seva adequació a les circumstàncies del cas en concret. Passats els entusiastes temps del primer moviment codificador català, en què els èxits assolits en la matèria van donar lloc a estendre l'àmbit d'aplicació d'aquest institut, la jurisprudència i la pràctica forense han assentat un cos de doctrina, tendent a fixar correctament els límits del dret de retenció.

Descarregar PDF (ca)  Descarregar PDF (es)  / Enviar

3.12  
Recursos governatius. Doctrina de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (juliol-novembre 2011)
Miriam Anderson 23/07/2012

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de 13 de juliol, 3 d’octubre, 5 d’octubre, 7 d’octubre i 18 d’octubre de 2011.

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de 13 de juliol de 2011 (inscripció de l’adjudicació de finques a un cooperativista arran de resolució judicial recaiguda contra la cooperativa, titular registral), 3 d’octubre de 2011 (pacte de supervivència: no hi ha renúncia tàcita si se’n desconeixia l’existència i efectes), 5 d’octubre de 2011 (escriptura pública de manifestació unilateral de vigència d’un dret de cens: no es pot inscriure), 7 d’octubre de 2011 (inscripció de l’’adjudicació d’habitatge adquirit abans del matrimoni en conveni regulador de divorci) i 18 d’octubre de 2011 (no es pot inscriure el canvi d’ús d’un element privatiu sense llicència municipal).

Descarregar PDF (ca)  / Enviar

Articles del 1 al 8 d'un total de 127
 
  Cercar en aquesta secció   Subscripció