Comentario a la STS, 1ª, 14.9.2009

En la línea apuntada por la mayoría de la doctrina, la STS de 14.9.2009 considera que desde la entrada en vigor de la Constitución española (1978) debía entenderse derogada la regla de propagación a la esposa de la vecindad civil del marido prevista en el art. 14.4 CCe [redacción de 1974]; ello supone que desde entonces la mujer casada pudo cambiar autónomamente de vecindad civil. Partiendo de ello, en el caso enjuiciado, la mujer cambió de vecindad civil por residencia continuada en Cataluña durante más de diez años sin declaración en contrario (art. 14.3.2.º CCe [1974] y 14.5.2.º CCe [1990]), vecindad civil catalana que mantenía en el momento de su fallecimiento, pese a haber realizado distintas manifestaciones ­que resultan ineficaces­ en el sentido de ostentar o de querer conservar la vecindad civil navarra.

Descargar PDF (es)  Descargar PDF (ca)  / Enviar

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de 20 d’abril 2010 (cèdula d’habitabilitat en la transmissió d’habitatges), 21 d’abril 2010 (propietat horitzontal: modificació d’estatuts per introduir limitacions d’ús de determinats elements privatius) i 22 d’abril 2010 (contracte de cessió de dret de subsòl a canvi de places de pàrking de futura construcció).

Descargar PDF (ca)  / Enviar

Comentari a la STSJ de 7 de gener de 2010

El present article se centra en l’anàlisi del caràcter de la donació amb reserva de la facultat de disposar i la seva conversió en donació mortis causa quan hi ha pactes afegits que fan dubtar d’una veritable transmissió de present. També abasta l’estudi dels pressupòsits del dret a detreure la quarta falcídia: l’hereu hi té dret quan hi ha llegats reduïbles en l’herència i no quan hi ha només llegats no reduïbles i donacions mortis causa aplicant el Llibre IV CCCat avant-la –lettre.

Descargar PDF (ca)  / Enviar

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de 18 de desembre 2009, 20 de desembre 2009, 5 de febrer 2010, 8 de febrer 2010, 9 de febrer 2010 i 10 de febrer 2010.

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de 18 de desembre 2009, 20 de desembre 2009, 5 de febrer 2010, 8 de febrer 2010, 9 de febrer 2010 i 10 de febrer 2010.

Descargar PDF (ca)  / Enviar

Comentari de la Sentència núm. 19/2009, de 30 d'abril, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia segueix la jurisprudència iniciada l'any 2003 i declara que l'art. 541 CC no és aplicable a Catalunya en supòsits anteriors a l'entrada en vigor de la llei 13/1990. Descarta l'existència de títol constitutiu en un cas on les circumstàncies que acompanyaven la existència d'un signe aparent eren particularment favorables per fonamentar un títol tàcit. Consolida la coherència del dret català, al voltant del principi de llibertat del domini i contribueix a excloure de la tradició jurídica les opinions favorables al títol tàcit.

Descargar PDF (ca)  / Enviar

Comentari a la STSJC, Sala Civil i Penal, 25.05.2009 (MP: José Francisco Valls Gombau)

El plet que origina la STSJC té per objecte la interpretació de la clàusula testamentària que instituïa hereva a la vídua del causant, subjectant-la, segons la interpretació dels demandants, a un fideïcomís de residu, i segons la demandada, a una substitució preventiva de residu. El TSJC va considerar que el testador havia ordenat un fideïcomís de residu. La qüestió havia estat abordada en diverses ocasions pel Tribunal Suprem, però tan sols existia una sentència del TSJC. Aquesta sentència aplica el mateix criteri que la STSJC 28.10.1991, instaurant així una línia jurisprudencial pròpia.

Descargar PDF (ca)  / Enviar

Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de 20 de juliol 2009, 28 de juliol 2009, 29 de juliol 2009, 19 d'octubre 2009, 20 d'octubre 2009, 21 d'octubre 2009, 22 d'octubre 2009, 5 de novembre 2009 i 6 de novembre 2009. Índex sistemàtic per matèries del contingut de les 69 resolucions fins ara dictades per la Direcció General (2005-2009).

Descargar PDF (ca)  / Enviar

La regulación del Libro III y algunos posibles desarrollos anunciados en el Anteproyecto de Ley del Protectorado

La administración ejerce a través del protectorado el control sobre las fundaciones para asegurar y contribuir al correcto ejercicio del derecho de fundación y al cumplimiento de las finalidades fundacionales. El caso Palau de la Música ha puesto nuevamente de actualidad las fundaciones y especialmente el control que sobre ellas se ejerce aunque aporta escasas novedades en las propuestas de regulación. El protectorado es una institución consubstancial a las fundaciones que goza de amplias facultades. Presentamos aquí, a modo de comentario, la regulación que del protectorado se hace en el libro III del Código civil de Cataluña e incluimos algunas de las novedades que incorpora el anteproyecto de ley del protectorado.

Descargar PDF (es)  / Enviar